dimarts, 5 de febrer del 2013

A mode de presentació...

Bé, per fi m'he decidit. Ací la primera entrada d'aquest bloc. No enganyaré ningú que l'idea em rondava feia temps pel cap, però em faltava una cosa molt important: el títol. Una vegada el vaig veure en un flash, tot el demés ha vingut sol! Així que... comencem i vos explique millor?

El que pretenc iniciant aquesta nova aventura és, en primer lloc, gaudir escrivint al bloc, disfrutar amb ell. Però també oferir-li una bona estona a aquell que pose els ulls en aquestes línies. En segon lloc, fer un lloc diferent. No vull que aquest siga un bloc més sobre literatura, la qual cosa no estaria tampoc malament; més bé pretenc extreure alguna cosa més de les meues lectures. Algunes experiències i reflexions.

Per què "última plana"? Què té de roïn la "primera"? Segurament s'heu fixat en que en alguns llibres, sobretot de cuina o de viatges, se'ns deixa al lector un parell de planes o més per a fer les nostres anotacions. És menys habitual fer-ho als llibres de "literatura", i no entenc massa bé per què. Jo, que no sóc de ratllar els llibres, sentia un gran rebuig en fer-ho, i per això no ho he fet mai, ho reconec. I veure aquells fulls en blanc després d'haver utilitzat el llibre, o haver-lo llegir sencer, hui en dia em provoca certa tristesa, perquè he perdut les reflexions que en un primer moment em van produir certes lectures que em van marcar. Hui amb l'ebook afortunadament tot això ha canviat!

A més, l'última pàgina d'un llibre és de les més importants, sobretot a les novel·les, no més que la primera, això sí. L'última plana culminarà una lectura amb la què ens hem submergit: temerem el final, no voldrem arribar mai, malgrat desitjar amb ànsia saber com va acabar. Ens agradarà el final que l'autor o autora ha triat entre molts altres? No tenia remei d'acabar així? No ens agradarà i part de la bona estona que hem passat se n'anirà en orris? De fet, més d'un comença a llegir-se els llibres pel final, qüestió gens criticable: tenim el dret de fer-ho, segons Daniel Pennack! Per altra part, si el llibre no ens està agradant massa i som d'aquells que acabem el que comencem, l'esperarem amb ànsia, per poder per fi agafar el que tenim en espera.

I parlant d'esperes... millor ho deixe ací. Ja s'han acabat les presentacions, en breu, entraré en matèria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada