Diu el neurocientífic F.J.
Cudeiro Mazaira a Paladear con el cerebro
que els motors que regeixen el sexe i el gust pel menjar al nostre cervell són
més o menys similars. Tots tenim guardat a la nostra retina, tant per la
pel·lícula com per la novel·la, les conseqüències, de vegades nefastes, de
vegades eròtico-festives, del menjar de Tita a Como agua para chocolate, que depenien del seu estat d’ànim quan
cuinava.
En aquesta línia, i deixant a
banda el realisme màgic, han transcorregut les aventures culinàries de Demetrio
i Democles a La amante gourmet. Unes
vegades enemics, altres vegades aliats, la competició per l’amor de, i les nits
de passió amb Naná ha trascorregut més entre el calor dels seus respectius
fogons que entre els llençols dels seus llits. Potser Naná era (és) una supergustadora, potser Naná accedia a l’amor
a través dels plats dels seus amants.
Naná, una típica femme fatale, un personatge massa frívol
i pla per al meu gust, que ha encaixat, això sí, en aquesta obra fàcilment
teatralitzable. Encara que si algun director intrèpid s’hi atreveix, que no s’oblide
de posar a punt tots els sentits, essencials per a gaudir d’un bon menjar; no
estaria de més que féra partíceps als assistents dels suculents àpats que els
cuiners preparen, no? Olives, sardines, fulles de parra, carbassons farcits,
eriçons de mar... tot regat amb una bona dosi del millor oli d’oliva i un toc
de jolivert.
Si alguna cosa puc dir d’aquest
tema, és que a mi també m’han conquerit, entre altres coses, a través del gust.
Espècies, nous cereals i pastes, infusions i ingredients en general han passat
a formar part de la meua nova dieta. Cada menjar és un espectacle, i així dóna
gust. Inclús gaudisc d’una torrada de pa amb sal i oli amb uns allets tallats
per damunt, finament. Abans, menjava per menjar. Ara menge per enamorar-me cada
dia més. La meua part de Naná aflora cada vegada que em pose a la taula, però
no deixe que sobrepasse aquest límit. En això sí que som massa diferents.
